Història d’un senglar o alguna cosa de Ricard

Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Així i tot, considera que la resta de l’elenc no està a la seua altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglés comencen a aflorar. Els dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors blans, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seues històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador es fa cada vegada més estreta.

Xst! Diu el protagonista: “Em conviden a protagonitzar Ricard III… M’ho meresc. Anys i anys de remar en piscines de llet merengada amb actors mediocres, papers secundaris o protagonistes però en obres de pa sucat amb oli fins que, un dia, algú col·loca un escaló a l’altura de les meues molt destacades possibilitats. I ara sí, ara compondré un vertader personatge, meravellaré els qui vinguen a contemplar-me, guanyaré tots els premis, apareixeré en les revistes, i seré l’orgull de la meua família i el meu país”. Fascinant la lliçó interpretativa de Joan Carreras.